Discurs d'investidura 2011

Avui és un dia gran per a Santa Bàrbara, es constitueix el consistori que ha de regir el futur de la població per al període 2011-2015, després de l’exercici de democràcia del passat 22 de maig, en el que els planers van expressar a través de la seva lliure elecció entre els diversos partits que van concórrer a les Eleccions Locals, els regidors que han de guiar els destins del nostre municipi,  per lo qual, avui, en est acte solemne al Saló de Plens de la Casa de la Vila i en nom de tots els regidors aquí presents els hi volem donar les gràcies per tan gran exercici de democràcia i respecte als nostres avantpassats, que tan van lluitar per aconseguir la societat lliure que avui dia tenim i que alguns, sens dubte, valorem.

Aquell 22 de maig ha passat a la història del nostre poble pel suport majoritari que a les urnes ens van concedir els planers a la formació política de Convergència i Unió. Mai en democràcia, una formació política havia aconseguit aquest resultat: 8 regidors per Convergència i Unió amb un 64,75% del suport.

M’agradaria anar desglossant què significa aquest resultat per tots natros amb tota la humilitat del món. Què ens ha portat fins aquí i en definitiva, quin projecte de futur per Santa Bàrbara ens espera a tots els planers.

La planera, és una societat que porta en els seus gens la lluita impresa, ningú al llarg de la nostra història com a col·lectivitat, ens ha regalat res. Si ens remuntem als nostres orígens com a territori, la suor dels nostres avantpassats va permetre l’assentament a aquest interior del Montsià.

Posteriorment, la lluita d’un grup de planers anomenats els catorze magnífics ens permet independitzar-nos del poble veí de La Galera, i assentar les bases de la nostra història col·lectiva com a planers. Ja hi havia per aquell llavors un sentiment conjunt que ens unia, es començava a forjar el que avui dia li hem anomenat la identitat planera. Estic parlant de fa aproximadament dos cents anys, quan uns pocs pagesos, primer, i un bon grapat després, es van entossudir a vèncer amb el seu treball incansable les terres ermes del que avui és el nostre terme municipal. Allí on només hi havia roques i males herbes van plantar-hi oliveres i les seves masies i, en pocs anys van esdevenir una comunitat pròspera. Les masies disperses van anar donant lloc al primer nucli urbà i la cohesió que sentien aquells avantpassats i la seva perseverança, els va portar al feliç 1828, quan vam assolir la nostra carta  d’identitat pròpia.

Aquella vella masada, a les parets de la qual encara retrona la discussió d’aquells valents pagesos, en l’actualitat recuperada i rehabilitada per a patrimoni planer, mostra la nostra història i com s’ha forjat al llarg dels anys, analitzant una forma particular de ser, de pensar, de relacionar-se, de viure... on el denominador comú és  la terra i el cultiu de l’olivera, que sens dubte ha condicionat la nostra forma de ser actual.

Santa Bàrbara és un poble jove però arrelat, perquè des dels inicis fins avui, tot el que som i el que tenim és fruit de l’esforç col·lectiu i d’un fort sentit d’identitat. Des del primer pagès que va donar el primer cop d’aixada fins a l’últim planer que ha nascut, tothom i cadascú ha estat i és important en el constant desenvolupament del nostre poble. Moltes són les fites que al llarg de la nostra breu història hem anat aconseguint:

Esta voluntat de ser ha estat present en molt moments de la nostra història. Les primeres dècades del segle XX són una lliçó d’esperit de lluita i esforç col·lectiu dels planers i les planeres. La construcció a “jornal de vila” de les antigues escoles, l’església, l’escorxador o l’Ajuntament en serien un bon exemple.

Un poble arrelat que ha estat fidel a les seves idees de progrés. Un poble que al llarg de la seua breu història ha anat aconseguint les metes que s’ha proposat.

L’any 1903 es realitza la benedicció  de l’església parroquial que presidirà la patrona del poble, Santa Bàrbara. L’any 1909, es substitueix l’antic edifici que havia servit d’Ajuntament i d’escoles de xiquets per la casa de la vila que perdura fins avui dia. Han passat 102 anys des de la seva construcció a jornal de vila i tan sols s’han realitzat dos intervencions serioses a l’edifici. Actualment presenta deficiències estructurals i aquesta legislatura que avui comença, per molts arguments, però sobretot per l’argument del respecte als nostres avantpassats em de ser capaços de tirar endavant la seva rehabilitació.

Quatre anys més tard, el 1913 s’inauguraven les primeres Escoles Públiques de la població, derruïdes als anys 80 per les greus deficiències estructurals que feren impossible la seva salvació, es construeix un edifici nou que ha donat servei educatiu als xiquets del poble fins l’actualitat. Aquesta legislatura però, amb el projecte de rehabilitació i ampliació damunt la taula, hem de ser capaços d’exercir la suficient pressió per aconseguir tirar endavant un projecte clau pel futur del nostre poble.
 
Situats a la dècada dels anys trenta, la pujança de la població quedà interrompuda però, per l’esclat el 1936 de la guerra civil que condiciona enormement la vida dels nostres avantpassats. Molts planers són cridats a files. Moltes famílies van a viure a masades aïllades per fugir dels intensos bombardejos, són moments difícils i molt complicats per moltes famílies planeres.
 
Instal·lats en la postguerra, Santa Bàrbara veu néixer noves infraestructures; el disseny i la construcció del parc municipal, l’any 1954 en un terreny, on antigament, havia estat utilitzat com a camp de futbol municipal. Durant aquests seixanta anys el parc ha vist ballar sardanes, fer castells humans, punt de reunió de festes majors, la festa dels nostres planers absents i un punt de trobada en algunes èpoques important per tots natros, ara també li ha tocat el torn i aquesta legislatura l’hem de remodelar profundament perquè recuperi l’espai central que en algun moment de la nostra història havia tingut.
 
Dos anys més tard, el 1956, es construeix a jornal de vila l’important camí de Mianes, que donarà sortida a Santa Bàrbara a l’Ebre. La importància de la pagesia en la nostra història i actualment com una font de riquesa important per al municipi, ha portat al llarg dels anys a construir, arranjar i rehabilitar camins al llarg de tot el nostre terme municipal, aquesta legislatura no serà una excepció i seguirem apostant per la regeneració d’alguns camins de vital importància per al nostre municipi.
 
Situats ja en la democràcia, Santa Bàrbara comença a viure una de les èpoques històriques de major esplendor i prosperitat. Amb l’impuls d’un poble abocat al seu desenvolupament i amb la força que dóna la unió de tot un poble, l’ex-alcalde Bertomeu fa bona aquella dita de la nostra terra que diu que “els catalans de les pedres trauen pans” i Santa Bàrbara viu en aquest període un desenvolupament encomiable, que ens situa a la capçalera de pobles de les Terres de l’Ebre en prestació de serveis als seus ciutadans.
 
Santa Bàrbara creix en infraestructures i benestar. S’instal·la per exemple  la xarxa d’aigua potable, el nou enllumenat, el clavegueram i es pavimenten els carrers. Són els principis de la democràcia, ja han passat anys i ens comprometem a començar a remodelar aquell treball que ja fa anys es va fer i que avui comença a prendre caràcter d’urgència, per això, l’actuació integral al carrer Victòria, al nostre barranquet és essencial i s’ha d’executar aquesta  legislatura ara que ja tenim el projecte de canalització i urbanització redactat.
 
Havien passat 23 anys des del inici de la democràcia,  un cicle havia acabat per donar pas a un altre, en Joaquim Martí agafava el relleu al capdavant de l’Ajuntament de Santa Bàrbara, prenent com testimoni el treball de tot un poble.

Molts de projectes van veure també la llum durant aquells anys, però si quelcom va marcar el començament del nou cicle i una vegada més la capacitat de reacció davant l’adversitat i  empenta de tots els planers, foren el vent de dalt que destrossà la Fira de l’oli l’any 1999 i els forts aiguats de l’any 2000. Santa Bàrbara i les poblacions del voltant es sobreposaren amb poc temps a la catàstrofe.
 
Les persones passem i els projectes perduren, tots som necessaris ningú és imprescindible... aquestes premisses ens han caracteritzat al llarg dels anys i hem trenat un projecte basat en el treball, en la constància i en el sacrifici de tots i cada un dels planers i les planeres, on la humilitat, la solidaritat, l’honestedat, el diàleg i una forma de fer, on el bé col·lectiu ha presidit les nostres decisions, han consolidat un projecte de poble i d’estima a la nostra identitat que difícilment es pot trobar en altres municipis.
 
El suport majoritari i històric que hem rebut per part de la població ens posa davant la nostra història en un nivell de responsabilitat mai vist, estem obligats com a regidors, per la confiança que hem rebut i l’escrupulós respecte que hem de tenir a lluitar més que mai per tirar endavant el projecte de govern amb el que ens hem compromès aquesta legislatura. Només la consecució dels objectius marcats, dels projectes que ens fan millorar com a poble, del desenvolupament de serveis que fan millorar la qualitat de vida dels nostres veïns, només això agrairà la confiança dipositada a les nostres mans.

Benvolguts companys, benvolgudes companyes... no hi ha res més respectable que el servei públic, el servei al teu poble i a la gent que estimes, el compromís nostre és clar, allò que demanàvem ens ha estat concedit... ara cal que tots junts comencem a treballar, el comptador torna a estar a 0.... Un cicle acaba i en comença un altre, amb nous reptes de futur, però l’important és que segueix bategant el cor d’una gent hereva dels valors dels nostres avantpassats.
 
Tot plegat, ens marca un camí de futur, un futur que, semblant a una olivera, serà més desenvolupat com més ens sentim un sol tronc, ben arrelat a tot allò que al llarg de la nostra història ens ha anat imprimint caràcter i amb unes branques que sempre miren amunt buscant la llum del sol, buscant lo millor per Santa Bàrbara.
 
Moltes gràcies a tots.
 
Visca Santa Bàrbara!!!!
Visca Catalunya!!!!